Sabies que Caldes de Boí forma part del Llibre Guinness per ser el balneari més gran de l'Estat espanyol?

Informació de contacte:

 

 

Sabies que Caldes de Boí forma part del Llibre Guinness per ser el balneari més gran de l'Estat espanyol?

Balneari Caldes de Boí - Afores, s/n
25528, Caldes de Boí
Web: www.caldesdeboi.com
Email: info@caldesdeboi.com
973 696210

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Aquesta àmplia i variada quantitat de brolladors amb composicions diferents a les seves aigües ha fet que el Balneari de Caldes de Boí formi part del Llibre Guinness dels Rècords per ser “el balneari més gran de l’Estat espanyol” tant pel seu nombre de fonts com per la seva capacitat.L’Estació Termal de Caldes de Boí se situa a 1.500 metros d’altitud, en ple cor del Pirineu lleidatà, a la Vall de Boí(l’Alta Ribagorça - els Pirineus).Aquesta vall configura un entorn únic i incomparable, ja que a més del balneari disposa d’un conjunt d’esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, a més del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que a banda de la seva bellesa té el valor afegit de ser l’únic parc nacional a tot Catalunya, i es troba només a 10 km del balneari.
     
    Aquesta situació geogràfica implica que Caldes de Boí estigui envoltat de paratges espectaculars, estanys, rius i salts d’aigua, i amb diversos pics superiors a 3.000 metres.Tot això el converteix en un indret ideal per als amants de la natura, tant per als que busquen una manera tranquil·la de gaudir-ne com per a aquells que volen just el contrari i desitgen practicar activitats i esports d’aventura, dels quals hi ha un ampli ventall de possibilitats.
     
    El balneari abraça 24 hectàrees de superfície, amb una vasta extensió de jardins on trobem els 37 brolladors d’aigües mineromedicinals de composicions i temperatures diferents, que van dels 4 ºC fins als 56 ºC. És format per l’Hotel Manantial(de 4 estrelles); l’Hotel Caldes (pensió de 2 estrelles totalment reformada i pendent de reclassificació en hotel de 3 estrelles), i el Centre Termal d’Estètica i Bellesa, que ofereix una àmplia i diversificada gamma de serveis i tractaments.Els 37 brolladors d’aigües mineromedicinals permeten un variat elenc de tractaments i serveis molt específics i personalitzats, sempre fets per personal qualificat i sota supervisió mèdica.
     
    Les dites aigües tenen les característiques següents:mineralització dèbil, alcalines, clorurades, sulfatades, fluorades, sòdiques, blanes, fredes i hipertermals, amb temperatures que oscil·len entre els 4 ºC i els 56 ºC.
     

    INDICACIONS TERAPÈUTIQUES

     
    ·Reumatismes: malalties articulars, artrosi, gota, fibrosi, miàlgies, seqüeles postraumàtiques, ciàtica.
    ·Afeccions respiratòries: bronquitis, asma, sinusitis.
    ·Aparell circulatori: insuficiència venosa, limfàtica i arterial.
    ·Aparell urinari: litiasi renal, cura de diüresis.
    ·Aparell digestiu: gastritis, enteropaties, insuficiència hepàtica.
    ·Afeccions dermatològiques: dermatosi, èczemes, psoriasi.
    ·Sistema nerviós: distonia neurovegetativa.
     

    UN RECORREGUT PER LES FONTS 

     
    ·Font de l’Avellaner: El nostre recorregut s’inicia a la font de l’Avellaner, que, tal com indica el seu nom, neix sota un avellaner. La seva temperatura és de 22 ºC i té un cabal de 20 l/m. Font rica en carbonats, silici i sodi. També anomenada font del Ronyó per les seves propietats diürètiques.
     
    ·Font del Boix: Ens trobem amb la font del Boix, que amb una temperatura de 4 ºC i un cabal de 15 l/m és el brollador de menor temperatura del balneari. El seu naixement prové d’una petita galeria perforada prop del riu. És la font que es fa servir a la piscina d’aigua freda i també per a la xarxa d’aigua sanitària dels hotels.
     
    ·Font del Bou: L’aigua del Bou es filtra dins de terra a través de les diferents capes granítiques, arribant a una profunditat de 3.000 metros en un procés d’aproximadament 80 anys aportant propietats per a la salut. La seva alta proporció en silici elimina l’acumulació de greixos i residus, depurant l’organisme. És una aigua diürètica, pura i digestiva, recomanada pel seu baix contingut en calci. Evita la formació de càlculs i cristalls al ronyó. Té una temperatura de 36 ºC i és l’única font que es comercialitza com a Aigua de Boí, declarada d’utilitat pública el 20 de desembre de 1887.
     
    ·Font del Bosc: L’aigua de la font del Bosc, amb una temperatura de 22 ºC, és clara, amb olor d’ous podrits i lleugerament purgant. Es fa servir en beguda com un poderós auxiliar de la medicació termal en les malalties per disminució gradual de la nutrició, reumatisme, gota, lumbàlgia...
    ·Fonts Titus I-II-III-IV: Arribem a la caseta de les quatre fonts Titus, amb unes temperatures que van des d’11,3 ºC de la font Titus III fins als 28,3 ºC del brollador Titus IV.
     
    ·Font del Cànem: Seguint pel camí i passades les piscines ens trobem amb la font del Cànem, utilitzada per a l’elaboració de cosmètics. També es fa servir com a aigua mineromedicinal en una de les piscines termals. Té una temperatura de 38,5 ºC i es considera una aigua mesotermal, rica en sodi, sulfats, clorur i silici.
     
    ·Font del Ferro: Passada la cascada de l’Isard travessem el barranc de la Salenca, on seguint el camí ens trobem amb la font del Ferro, amb una temperatura d’11 ºC i un cabal de 0,18 l/m. Es dóna a conèixer pel seu gust destíptic i és utilitzada per a alguns tractaments fets al balneari.
     
    ·Font de la Salenca: Ens trobem amb el refugi de la Salenca, a pocs metres del qual hi ha una bifurcació del camí cap a Erill-la-Vall i el camí cap a la font de la Salenca, amb una temperatura de 27,2 ºC.
     
    ·Font de Santa Llúcia: La font de Santa Llúcia és anomenada també font dels Lleganyosos, per tal com aquesta santa és la patrona de la vista i l’aigua que emergeix és indicada per a algunes malalties superficials dels ulls. Té una temperatura de 29,8 ºC i un cabal de 0,86 l/m.
     
    ·Font de l’Estufa i font dels Banys: El naixement de la font dels Banys té lloc dins del centre termal. Amb una temperatura de 54 ºC, és una aigua hipertermal, clorurada, silicitada, sulfatada, fluorada i sulfurada. Juntament amb la font de l’Estufa, de 50 ºC, són les que es fan servir en pràcticament tots els serveis termals. La font de l’Estufa o Cova és un dels brolladors amb un cabal més gran.
     
    ·Font de la Tartera: Anomenada també font dels Capellans per haver estat descoberta per un sacerdot, la seva temperatura és de 44,6 ºC. El nom de la tartera és degut al fet que sorgia a la superfície d’entre les pedres. La major part del seu cabal és desviat a l’edifici de tractaments del balneari i també es fa servir per a la producció de tractaments cosmètics. L’aigua de la Tartera és molt apreciada per les seves propietats dèrmiques.
     
    ·Font Pompeu: La font Pompeu neix a 1.550 metres d’altitud, per damunt de la font de la Tartera. Té una temperatura de 36,5 ºC i un cabal de 1,57 l/m, i és rica en carbonats i clorur.
     
    ·Font de les Termes Romanes: Al final del nostre recorregut ens trobem amb la primera font utilitzada per als tractaments termals, que el 1859 va ser desviada al pati interior de l’Hotel Caldes, on s’aplicaven els banys dolços. Té una temperatura de 49,4 ºC i és rica en silici.
     
     

    UNA MICA D’HISTÒRIA

     

    Segons la llegenda, Juli Cèsar va conèixer Caldes de Boí durant la dominació de l’antiga Tarraco. El Balneari de Caldes de Boí és fruit d’una llarga història que es remunta al 1657, de quan data la primera Casa de Banys coneguda a la zona. Era propietat de quatre ermitans que la gestionaven juntament amb les seves quatre criades.
     
    Ja aleshores l’aigua es considerava un bé diví i importantíssim per al benestar de les persones. Així, la reputació de la Casa de Banys de Caldes de Boí es va anar estenent i l’arribada de banyistes i de pelegrins va ser gestionada durant segles per autoritats eclesiàstiques que hi van introduir millores graduals.
    El 1868 s’hi va instal·lar la primera estufa termal, després de la qual el 20 de desembre de 1887 les aigües mineromedicinals van ser declarades d’utilitat pública. El balneari ha estat sotmès als vaivens de la història, als quals, per sort, sempre ha sobreviscut.
     
    Com va dir Josep Pla a Catalunya (Ed. Destino, Barcelona, 1961), “el fenomen hídric de Caldes de Boí és un dels grans prodigis del Pirineu; hi té lloc l’aparició del conjunt d’aigües mineromedicinals més ric i variat de la Península. Trenta-set fonts apareixen al seu entorn amb termalitats que varien des dels 4 ºC als 56 ºC; aquestes aigües de fama universal ofereixen un fenomen singular”.
     
    Les aigües de Caldes de Boí han estat sempre considerades com a especialment útils per a tractaments del reuma, artrosi, ciàtiques, neuràlgies diverses, traumatismes, afeccions respiratòries, dispèpsies, insuficiències hepàtiques, malalties de la pell, trastorns vasculars, cel·lulitis, obesitat, diabetis, trastorns del metabolisme, etc. Aquesta gran varietat d’afeccions es poden tractar gràcies a l’extraordinària varietat d’aigües. A banda de les habituals instal·lacions hidroteràpiques, constitueixen una particularitat i confereixen prestigi internacional al balneari les famoses estufes naturals del Dr. Gimbernat, excavades a la roca i que formen petites grutes individuals a una temperatura ambient de 45 ºC, molt apropiades per a tractaments energètics contra l’asma i la bronquitis, entre d’altres afeccions. La idea d’aplicar tractaments mitjançant l’estufa natural va aparèixer per primera vegada en una memòria del Dr. Carbonell i Bravo, presentada a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1832. El 1868 va entrar en funcionament la primera estufa natural.
    L’any 1885, Camil Castells, al Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense, deia: “tenim l’orgull de creure que no es pot trobar un altre lloc al món en el qual en menys terreny s’esdevingui tanta varietat i tanta abundància d’aigua mineral, que tampoc no es queda enrere respecte a les seves virtuts medicinals”.
     
    Referent al santuari i segons la tradició, la primitiva imatge de Nostra Senyora de Caldes fou trobada al final del segle XIV per un pastor, que la va posar en una capella que construí dins d’una cabana. El santuari actual va ser construït a mitjan segle XVIII. L’accés a l’església es fa a través del pati de l’Hotel Caldes, antiga hostatgeria-hospital, i la Casa de la Consòrcia, reconstruïda a mitjan segle XIX.