Una travessa entre vuit refugis guardats dins el Parc Natural del Cadi-Moixeró. Us convidem a descobrir-la!

El punt de sortida i el sentit per fer-la són lliures. Tot el recorregut és senyalitzat. La travessa es desenvolupa a unes altituds d’entre els 910 fins als 2.510 metres. El desnivell total positiu és d’aproximadament uns 5.200 metres i el recorregut, d’uns 97 km. És imprescindible l’ús del mapa de la travessa, ja que hi trobareu marcat tot el recorregut.

Rebost (1.640 m)-Niu de l'Àliga (2.510 m)

Desnivell positiu: 880 metres
Temps: 2 h 30'

El refugi Rebost (1.640 m) té un magnífic panorama sobre l’Alt Berguedà. Des que es va reformar té aires d’una antiga casa de pagès. Situat enmig de boscos de pi negre i els primers prats alpins, gira l’esquena a la muntanya que haurem de pujar. Un camí ben marcat ens porta en pujada constant però suau fins a Comafloriu. Des del Serrat Gran pugem ja pel GR-150-1 i, quasi sense arbres, molt de prat i més vistes, coronem el cim de la Tosa d’Alp a 2.537 metres. El Niu de l’Àliga, a cavall entre el Berguedà i la Cerdanya, és el refugi guardat més alt del Pirineu.

La millor activitat és la contemplació, ja que des d’aquí s’albira mig Catalunya. L’observador atent podrà fer inventari dels animals reconeguts com l’ isard, el trencalòs, l’àguila daurada, la marmota, el gall fer, el voltor..., que amb sort ens faran companyia durant tots els dies.

Niu de l'Àliga (2.510 m)-Serrat de les Esposes (1.511 m)

Desnivell positiu: 360 metres
Desnivell negatiu: 1.455 metres
Temps: 4 h

Baixant de la Tosa pel GR-150-1, trobarem primer una tartera que ens prendrà 10 minuts d’atenció, i després ja tornarem a la passejada més plàcida a través de prats i bosc obert. Passem pel Coll de Jou, un antic pas de contrabandistes i maquis, des d’on comença la pujada a les Penyes Altes. Els últims 500 m de rampa pronunciada corroboren la seva condició de cim (2.279 m). Molts catalans van dur a terme aquí els seus inicis en el muntanyisme. El llibre de registres dóna proves d’una paciència inesgotable.

Baixem al Prat de Moixeró. El prat alpí és exemplar del Parc, amb la seva simpàtica barreja de pasturatge i vida silvestre: cavalls i vaques conviuen amb llebres, isards i gralles. Aquí deixem el GR i baixem, en direcció al Coll de Trapa, per uns boscos, d'avet i pi negre, acolorits a la primavera per arbustos com el bàlec i el neret, on es refugien el picot negre, el mussol pirinenc i el trencapinyes.

Una última pujadeta ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes (1.511 m), molt popular a la Cerdanya amb una bonica llegenda que n’explica el nom.

Serrat de les Esposes (1.511 m)-Cortals de l'Ingla (1.610 m)

Desnivell positiu: 196 metres
Desnivell negatiu: 97 metres
Temps: 1 h 30'

Una primera rampa, només sortir del refugi del Serrat de les Esposes, és el més feixuc d’aquesta tranquil·la etapa. El camí va per una pista, que en altre temps era asfaltada, vorejant la muntanya. Una bona oportunitat per xerrar, reposar forces, tafanejar plantes i animals.

A mig camí ens trobem per primera vegada amb el GR-107 (Camí dels Bons Homes). El seguim en direcció sud. Ens porta pel Cap del Ras (1.705 m) a la Font Freda i per l’interior dels boscos sempre generosos d’aquest racó del Parc. Després d’una bona mostra de la varietat de vegetació i uns torrents inesgotables, arribem al pla dels Cortals de l’Ingla (1.610 m). Situat enmig del bosc, mostra una silueta privilegiada del Pirineu i, alhora, queda amagat de les llums de la modernitat.

Cortals de l'Ingla (1.610 m)-Prat d'Aguiló (2.010 m)

Desnivell positiu: 828 metres
Desnivell negatiu: 321 metres
Temps: 4 h 30'

Sortint dels Cortals, seguirem un tros més del GR-107. On deixa la pista, seguim un camí pintat de verd i blanc, pels exuberants boscos variats amb recuperació del faig, l’expansió de l’isard i una riquesa d’espècies sorprenent. El qui sàpiga llegir rastres podrà trobar-hi indicis de guilla, senglar, esquirol, gat fer, picot negre (la mascota del Parc), etc.

En arribar al Prat de les Estelles (1.620 m) continuem en direcció sud i pugem pel torrent de Vimboca fins a la collada del mateix nom (1.848 m). Trobem una pista abandonada que servia als contrabandistes i per treure fusta. La vegetació es torna monòtona i tornem a prats alpins i boscos de pi negre. A la carena, agafem de nou el GR-150-1 en direcció oest i pujant -fixem-nos en les vistes magnífiques des del Pradell (2.202 m)- fins al Pas del Bou (2.253 m), punt on deixem enrere el Moixeró i ens endinsem en el Cadí. Aquí deixem el GR i vorejant el Cadí en sentit NO, entre prats i pedres, en direcció al Pla de les Creus (O), anem baixant per arribar al refugi de Prat d’Aguiló (2.010 m).

Prat d'Aguiló (2.010 m)-Lluís Estasen (1.640 m)

Desnivell positiu: 472 metres
Desnivell negatiu: 810 metres
Temps: 3 h

El refugi de Prat d’Aguiló és la base per atacar les múltiples vies d’escalada del mur del Cadí. Anem pujant pel PR-124 (Ruta dels Segadors) i en una hora, per prats i tarteres, arribem al Pas dels Gosolans (2.430 m). El contrast d’escenari amb l’etapa anterior és brutal: ambient alpí amb només una mica d’herba. Potser hi veureu alguna àguila daurada, un falcó...

Per la cara sud ens espera un imponent Pedraforca, i per la Serra Pedregosa baixem al Collell (1.845 m). Una pista ens porta finalment al refugi Lluís Estasen (1.640 m). No passeu per alt les escaletes i l'original sistema de politges que té muntat el degà dels guardes. Fixeu-vos també com la vegetació torna de mica en mica a recuperar el protagonisme, amb boscos de pi roig, pi negre, avet i alguns faigs que ocupen el fons de la vall del Gresolet.

Lluís Estasen (1.640 m)-Gresolet (1.280 m)

Desnivell positiu: 93 metres
Desnivell negatiu: 570 metres
Temps: 1 h 30'

El refugi Lluís Estasen és el de més tradició del Parc. Porta el nom de l’home que el 1928 va obrir les primeres vies d’escalada al Pedraforca. Avui tenim 150 vies d’escalada al Pedraforca, encara que la majoria dels visitants vénen per posar peu al cim d’aquesta emblemàtica muntanya.

Baixem per la jaça dels Prats, creuem la pista i agafem un sender que davalla directament al Gresolet. Descendim per un camí estret entre faigs i pins i força quantitat d’aigua. La baixada és accentuada i necessitem estar atents. Al final, una rampa pronunciada ens deixa, esbufegant, davant del refugi del Gresolet (1.280 m).

Gresolet (1.280 m)-Sant Jordi (1.565 m)

Desnivell positiu: 1.009 metres
Desnivell negatiu: 667 metres
Temps: 5 h

La casa-refugi del Gresolet és el refugi de menys altitud de tots, però es troba tan ficat al bosc que la tranquil·litat no hi corre cap perill.

Per una magnífica fageda, el sender remunta ràpidament el pendent fins al Coll de la Bauma (1.577 m). Aprofiteu per ampliar la quota de les observacions: escarabat, salamandra, marta, picot negre, llangardaix, alguna serp...

SL (sender local) pla fins al Coll de la Bena, on tornem a trobar el GR del Camí dels Bons Homes, ara en direcció nord. Fixeu-vos com la vegetació adquireix a estones aires completament mediterranis: farigola, espígol... Passant per Sant Martí del Puig i la seva preciosa església romànica, anem baixant al punt menys elevat del nostre recorregut: Cal Cerdanyola (910 m).

Aquí agafem el PR que ens porta al torrent dels Empedrats, un dels llocs més espectaculars del Parc. No oblideu buscar el Bullidor de la Llet. Pugem cap a l’esquerra, entre faigs i pins rojos, fins a trobar el refugi Sant Jordi.

Sant Jordi (1.565 m)-Rebost (1.540 m)

Desnivell positiu: 939 metres
Desnivell negatiu: 864 metres
Temps: 3 h 30'

El refugi Sant Jordi o de la Font del Faig és un dels clàssics de Catalunya. Des d’aquí “s’escalen” el Moixeró i les Penyes Altes.

Baixem a Ca l’Escriu (1.310 m) pel GR-107 en direcció sud i amb un esforç de mitja hora ens plantem al Coll d’Escriu (1.509 m), sempre envoltats de faigs i pins. Comencem baixant per un camí ample, dins una fageda impressionant fins a Gréixer. Deixem el GR, travessem la carretera de Coll de Pal i creuem un riu; a Cal Tinent (910 m) comença la remuntada, per un sender en forta pujada i entre prats fins a la Casa de Millarés (1.230 m). Per boscos de pi roig i boix, pugem 45 minuts més fins al nostre punt de partida, el refugi de Rebost (1.640 m).