Llimiana

Informació de contacte:

 

 

Llimiana

Epicentre - Centre de Visitants del Pallars Jussà - Passeig del Vall, 13
25620, Tremp
Web: https://www.pallarsjussa.net/index.php
Email: oficinaturisme@pallarsjussa.cat
973 65 34 70

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Llimiana es troba situada al sud de la comarca del Pallars Jussà, en una posició privilegiada des d'on es contempla una immensa panoràmica de la serra del Montsec la Conca de Tremp i el pantà de Cellers (o de Terradets). El seu punt enlairat domina l'entrada a la comarca pel sud, ja que està enfilada sobre un cingle abrupte, una filera rocosa a 400 metres respecte al riu Noguera Pallaresa. Aquesta zona és coneguda com Pre-pirineu dins els diferents sectors en que s'ha dividit Catalunya per característiques climatològiques i orogràfiques. Hi fem una passejada?
     

    Racons per descobrir

    Els orígens de Llimiana provenen d'antigues civilitzacions que van utilitzar la seva situació estratègica. Com a fortificació inexpugnable i dels seus moments de glòria, no en queden més rastres que el silenci i el mutisme de les pedres. Llimiana es troba encimbellada dalt d'una penya rocosa que domina la Noguera Pallaresa.L'entrada nord del poble s'anomena el Castell, del qual no queda resta arqueològica però és documentat cap al segle X i va ser dominant a l'edat mitjana. Juntament amb el Castell, Llimiana s'envoltava d'una muralla que la feia inaccessible. Aquesta entrada és moderna, ja que l'accés original al poble és per la part sud-est, anomenat el Portal; per una forta rampa es puja fins a la plaça Major, passant pel carrer de les Esportelles. El Castell de Llimiana formaria part d'un conjunt de castells i torres de defensa, amb els de Llordà, Mur, Sant Gervàs i Orcau.

    L'església és l'edifici singular del poble, representant de la importància de la vila en generacions passades. És una edificació romànica de tres naus, del final del segle XI. La presideix la Verge de la Mare de Déu de la Cinta. Les guerres, les reformes i el desconeixement han malmès el patrimoni romànic que contenia: un Crist de fusta, decoracions i pintures. Recentment acull la imatge de Sant Salvador del Bosc, a l'excavació de la cripta, sota l'altar.La part sud-oest s'anomena el Mü, on la roca sobre la qual està instal·lat el poble forma un trencat amb una paret vertical de diverses desenes de metres. Així, aquest nom deu fer referència al mur que representa aquesta paret. Curiosament, des de la placeta del Mü obtenim un mirador impressionant sobre el Castell de Mur, Guàrdia i el pantà de Terradets. Aquesta manera irregular d'escriure el Mü és tal com figura a la placa que va fer posar l'Ajuntament, i que segur que no passa inadvertida.

    La part sud la formen les cases que s'apleguen al voltant del carrer Major, el qual, serpentejant, s'anomena el Solà. El Solà és la part que rep més el sol, sobretot durant el cru hivern, quan el sol traça la seva trajectòria més baixa, acostant-se a la serra del Montsec.Al costat de l'església trobem la plaça del Fossar Vell, que era l'antic cementiri. L'actual és situat a la dreta de la carretera d'entrada. En aquesta plaça hi havia l'escola, que ha estat reconstruïda com a hostal i bar-restaurant. La plaça es va fer nova l'any 2001.

    L’ermita de Sant Andreu de la Serra.  Anomenem la serra la muntanya que ens queda a l'est, en direcció a Aransís i la vall de Barcedana. Al cim pròxim de la serra trobem l'ermita de Sant Andreu, amb dos petits absis semicirculars, que va ser desenterrada el 1972.

     

    Natura

    Punt d'observació de la Conca de Tremp i les primeres elevacions dels Pirineus, Llimiana ofereix un ric ventall de flora i fauna de muntanya. Els principals cultius són els ametllers, les oliveres i la vinya. Els boscos del terme són formats per pins, alzines i roures. Al peu del pantà de Terradets o de Cellers, Llimiana té una petita àrea de bany que s'anomena popularment els Pins i que a l'estiu permet gaudir del llac, al costat de la carretera. Hi ha un petit nucli de cases que formen la urbanització Montsec. L'aigua és tèrbola i freda, i el fons està ple de pedres. De vegades es pot veure algun peix saltar fora de l'aigua. És destacable la carretera antiga que porta a la central hidroelèctrica, que pertany al terme i des de la qual surt un caminet que condueix a la Cova dels Muricecs. Podem trobar una altra cova en aquesta banda de la serra del Montsec, però ja més amagada: és la Cova Negra, no gaire profunda però molt àmplia.
     

    Rutes

    • Sant Salvador del Bosc: Ermita i refugi al Montsec - Desnivell: 620 m - Durada: 3 h (anada i tornada pel camí) Sant Salvador del Bosc o Sant del Bosc és un santuari situat a la serra del Montsec de Rúbies (a l'est), al terme municipal de Llimiana. L'origen de l'emplaçament és romànic i s'hi conserva una figura de fusta trobada de gran valor. La devoció a aquesta troballa s'estén a molts termes i pobles distants de Llimiana, de les contrades de l'altra banda del Montsec.És situat entre barrancs abruptes a la cara nord del Montsec, a gran altura, des d'on es contempla una gran vista de la vall de Barcedana, la Conca de Tremp, el pantà de Terradets i, en un dia clar, els cims més destacats d'aquesta part del Pirineu del Pallars i d'Osca.Per anar al santuari cal dirigir-se per una pista de terra que surt de la carretera local de Llimiana LV-9121, a pocs metres del pont de Barcedana, que ascendeix una mica cap a les terres de l'Hostalroig. A uns 3 km a la dreta, es troba un senyal de fusta indicant l'inici del camí. Amb cotxe es pot continuar una mica més per la pista i agafar el camí més amunt per estalviar-nos un bon tros, però llavors ens perdrem el primer santuari. Al llarg del camí ensopeguem uns pilars de pedra amb imatges religioses, els oratoris. El camí s'estreteix quan comença la pujada forta i es converteix en un senderol per on cal caminar en fila índia. Està ple de revolts per salvar el pendent, pel la qual cosa s'anomena 'el camí de les cent corbes'. S'hi fa un aplec popular cada any, l'últim diumenge de setembre.

     

    • Paret de les bruixes: Vies d'escalada esportiva de grau mitjà alt. Situat al congost de Terradets, en una de les àrees d'escalada més antigues de l'Estat espanyol, s'ha desenvolupat un nou sector d'escalada esportiva individual. El sector de Bruixes és relativament petit però amb una paret de roca amb vies classificades del 6c al 8c i amb més de la meitat d'aquestes vies per sobre de 7c. L'estil d'escalada que es necessita té grans impulsos sobre bones preses amb 90% d'aquests moviments en tufs (xorreres) i preses. La Paret de les Bruixes presenta més de 60 vies d'escalada esportiva, la majoria al sector de baix. Les vies són desplomades i llargues, 25-35 metres. La majoria llueixen una pedreta amb el nom de la via.

     

    • La cova dels muricecs: Congost de Terradets. Montsec de Rúbies. Profunditat: 390 m. La Cova dels Muricecs o Muriacs es troba situada dins el terme de Llimiana, a la serra del Montsec. S'obre en una paret del congost de Terradets, a poca altura del riu Noguera Pallaresa. Rep el seu nom dels habitants d'aquesta cova, els muricecs (ratpenats). S'hi han trobat restes humanes de l'època prehistòrica, l'edat del bronze i l'edat del ferro. També ha estat malmesa amb pintades més recents d'alguns desaprensius.Aquesta és la cova més coneguda i més accessible. Però des de Llimiana es pot arribar a d'altres coves també molt interessants: la Cova Negra, el Forat del Gel i el Forat de l'Or