El municipi de Verdú (Municipi d'Interes Nacional) es troba al sud-est de la comarca de l'Urgell, al límit amb la Segarra, estes en gran part a l'esquerra de la vall del riu Cercavins; hi porta una carretera que arranca de la C14 i arriba fins a Montornes. Hi predomina l'agricultura, blat i ordi, ametllers, oliveres i la vinya, del que resulta un paisatge que sedueix per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. Una població declarada Zona d'Interes Artesanal, és coneguda arreu per la seva ceramica negra, els sillons o cantirs negres. Tanmateix, actualment els obradors de cantirers treballen les formes tradicionals i s'obren a les línies d'expressió de la ceramica moderna.
 

Què visitar

• El Castell de Verdú: És un dels edificis més emblemàtics de la vila, voltat per les muralles. Són notables la torre de l’homenatge, de la fi del segle XII, la sala gòtica, feta per l’abat Copons de Poblet, els cellers, les presons, el pati d’armes, i la porta d’accés defensada.
• L’església de Santa Maria: De la qual en sobresurt la portalada romànica, sota la influència de l’Escola Lleidatana. Conserva un Sant Crist del final del segle XIII i una imatge de la Puríssima, obra d’Agustí Pujol (1626), com també un ric tresor de creus processionals, reliquiaris i custòdies.

 

Història

El poble de Verdú fou conquerit als musulmans l’any 1056 pel comte Ramon Berenguer, qui l’otorgà a Arnau Company, com a primer senyor feudal de la població. Berenguera, de la família dels Anglesola , fou qui donà la Carta de Població l’any 1184 i aleshores es construïren les muralles i el fossar. El 1203 la vila fou empenyorada al monestir de Poblet, que n’adquirí per compra la propietat de Guillem de Cervera el 1227. Fins a la fi de l’antic règim Poblet mantingué la jurisdicció sobre la vila, que experimentà un notable desenvolupament. El rei Pere III, l’any 1378 concedí el dret de fira d’animals de peu rodó, una de les més importants del país i que perdurà durant sis-cents anys.

La ceràmica

Verdú, població declarada Zona d’Interès Artesanal, és coneguda arreu per la seva ceràmica negra, els sillons o càntirs negres. Tanmateix, actualment els obradors de cantirers treballen les formes tradicionals i s’obren a les línies d’expressió de la ceràmica moderna. Destaquen la Festa del Silló i la Fira de la Ceràmica de Verdú.

Cal remarcar també els murals de la vila, instal·lats a les façanes de les cases. Molts habitatges de Verdú encara avui conserven el renom de la casa; de vegades una rajoleta a la vora de la porta ens ho recorda, com també les rajoletes que fan referència als diversos oficis: ceramista, carnisser, farmacèutic... La temàtica és lliure i tothom escull el tema més apropiat i adient.

El vi

La vinya és i ha estat sempre un dels principals conreus de Verdú. En l’actualitat el municipi disposa de tres cellers que elaboren vins de gran qualitat que pertanyen a la Denominació d’Origen Costers del Segre. Així mateix molta producció es destina a l’elaboració de cava. Verdú celebra des del 1990 la Festa de la Verema i el Vi.

On menjar

• Bar El Terrisser: Sant Pere Claver, S/N - Tel: 973 34 70 94
• Bar-Restaurant La Graella: Pl. Major, 18 - Tel: 973 34 70 93
• Bar La Muralla: C. Firal Pere III - Tel: 973 34 72 56